JORDI LLOMPART
(Barcelona 1962)

 

 

 

 

"Podrien existir universos que desconeixem per complert, i que haguessin evolucionat diferentment del nostre. Estem acostumats a interpretar la realitat tal qual és del nostre univers, amb les lleis físiques habituals, però aquesta realitat no ha de ser l'única realitat possible en la naturalesa."

"Davant la solitud còsmica els essers humans som un producte de l'evolució de la selecció natural que va descriure Darwin, i el resultat de la selecció tècnica desenvolupada a través de la investigació i la comprensió de tot el que tenim a l'abast."

"Aquest univers del segle XXI ja no és el de Galileu, Copèrnic, Kepler, Newton, Huygens i altres savis del passat, i tampoc és el dels pensadors i astrònoms d'altres cultures antigues. És un univers molt més extens. S'ha donat un salt científic i tecnològic apropant-nos a una complexitat cosmològica desconeguda. Quant més es descobreix, major és la necessitat que sentim d'interrogar i investigar."

" Mirant el cel de nit, veia una volta celeste neta i brillant, amb una brillantor d'infinitat d'estels, i em vaig veure reflectit en ella com un senzill punt de pols estel·lar, que és el que som, un simple ésser humà en un món insignificant davant la magnitud inaccessible."

"No tenim cap rastre que acrediti la nostra curiositat científica pel cosmos fins els orígens de la civilització egípcia; són els savis grecs els que varen establir les bases del coneixement científic, l'eina que ens ha permès desenvolupar teories i hipòtesis: Tales de Milet (635 aC), Aristòtil, (380 aC) Eratòstenes (276aC), Hiparc de Nicea (190 aC)", per citar-ne alguns."

"La desprotecció, la por i la inquietud que experimentem davant les desconeixences, ens impulsen a buscar la veritat, i la veritat pot estar dins d'un mateix i en tots els llocs, fins i tot, més enllà del nostre propi planeta Terra, en els confins de l'univers, en un cosmos misteriós i imprevisible. És llarg el camí de la veritat."

"Acostumats al pas inexorable del temps, ens preguntem què hi ha abans de l'instant de Planck. L'instant que coneixem com a temps de Planck 10-43 segons, és molt proper a l'instant zero, l'esclat de tot, és a dir, una fracció extremadament petita de segon després del temps zero. Doncs, què hi ha abans?."

"El que fa feliç a l'ésser humà no és la fe posada en algú o en quelcom superior i perfecte, sinó aconseguir allò que realment genera esperança"

"SERES Y ESTRELLAS "
Plaza Janés Editorres, Barcelona, 2000